“INEFICIÈNCIA PER IGNORÀNCIA”

Per tots és conegut que: el coneixement, les habilitats... el saber en definitiva, serveixen per poder ésser més eficients en les feines que un faci. És a dir, per deixar-ho clar, a igualtat de temps emprat, si disposem del know-how adequat podrem gastar menys energia i recursos en aconseguir un mateix resultat.

És per això que sembla lògic i sensat creure en la veridicitat de l’enunciat que dona títol a aquest post.

I és en aquest context on m’agradaria escriure sobre una experiència que es va produir fa uns mesos (precisament a casa) quan intentàvem instal•lar el “cablejat de xarxa” que fa possible que avui pugui estar escrivint aquestes línies còmodament assegut des de l’ordinador de la meva habitació.

Exemplificar com la “ineficiència” es pot produir per ignorància de com fer les coses... seria possiblement “perdre el temps” ja que és prou evident aquest fet. En canvi... sí que en un context d’ineficiència per ignorància vaig plantejar-me “FINS A QUIN PUNT ÉS NECESSARI O PROFITÓS INVERTIR EN COMBATRE LA IGNORÀNCIA” (vist des d’una perspectiva de “costos” econòmics [que no comptables]). Responguem-ho mitjançant un exemple:

Volem unir el punt A (endoll) amb el punt B(làmpada) amb un cable. Per que els dos punts estiguin ben connectats cal que s’uneixin amb un cable que tingui unes característiques determinades (per exemple, i evidentment, no servirà un fil de cotó). Però resulta que, per manca de coneixements, hi ha algú que desconeix aquesta necessitat d’emprar un cable d’unes determinades característiques i es pensa que amb un fil de cotó aconseguirà portar electricitat fins la bombeta i encendre-la. Estrany, però imaginem-nos que és així.

Per casualitat de lluny arriba un amic "expert" en electricitat a visitar-lo i saludar-lo i veu com està fent la instal•lació de la nova làmpada. Se’n adona que, evidentment, no li funcionarà (perquè no està posant el cable correcte). És quan li pregunta què està fent i en obtenir la resposta que ja s’esperava li comenta que no aconseguirà passar l’electricitat fins la bombeta.

Imaginem-nos que aquí el benefici (o felicitat)és aconseguir que la bombeta funcioni. És cert, per aconseguir que funcioni cal una inversió (en temps) per part de l’amic en explicar-li a l’home “com funciona la instal•lació de la bombeta”. Entendrem que el "temps emprat en anar fins a casa de l'amic és 0 ja que aprofita el viatge que tenia previst fer per saludar-lo".

Aquí és quan vindria l’anàlisi de costos... Imaginem-nos que aquí l'únic cost a tenir en compte és el del "temps" emprat (o perdut, depèn com es miri):

-Si l’amic expert "no diu res" (quin amic no? però a banda d'això...) “l’home ignorant” no aconseguirà el seu propòsit (deixant d’obtenir aquest benefici o felicitat de tenir la seva làmpada en funcionament i fins i tot havent tingut ell unes pèrdues de temps que no hauràn aconseguit cap resultat a canvi).

-Si per contra l’amic expert li comenta que allò que està intentant fer no li funcionarà i (aparentment en un gest d'amistat) li diu que li deixi fer a ell que ell li ho arreglarà i efectivament procedeix a canviar-li per un cable que ell porta a la seva maleta... bé aconseguirà que tingui la làmpada en funcionament, cert, i l'amic estarà molt content;

- però sens dubte el més beneficiós serà que li “expliqui” el perquè no funcionarà (o si més no “com fer-ho”, o sigui “instruir-lo una mica”... regalar-li know-how) per tal que quan vulgui instal•lar més làmpades a casa seva no es trobi amb el mateix problema.

A més, crec, es convenient afegir que: “sempre que el cost de ensenyar sigui inferior al cost del que es perd no fent-ho, val la pena instruir (doncs s’aconseguiran maximitzar els beneficis totals)”. <--REFLEXIONEM-HI EN AQUESTA FRASE.

En aquest cas: imaginem que trigava 1 minut en explicar-li quin cable emprar i com instal·lar-lo correctament(transmetre-li el know-how) i un altre minut en fer-ho o (fins i tot deixar que ho fes l'home inicialment ignorant). D'aquesta manera el cost pot arribar a ser 1 minut tant si ho fa ell com si sols li explica (bé es cert, en el segon cas el cost total serà de 2 minuts, un minut per a cadascun). Però en el segon cas permetrà que tan sols que en un futur l'home inicialment ignorant instal·li una bombeta ja serà el mateix cost... amb la diferència de que a partir de que n'instal·li una més ja hagi "valgut la pena" ensenyar-lo doncs aconseguirem reduir els costos totals... aconseguirem un sistema més eficient.

Sencill i evident? Potser sí. Però... que tots aprenguem a compartir els nostres coneixements i que l’egoisme (pensant que transmetre el que un sap el pot perjudicar perquè després "com em guanyaré jo la vida") no ens faci arribar a solucions ineficients... que mai contribuim a crear un sistema poc competent. Ja que a més eficient sigui el sistema... millor viurem tots no?? Internet, en aquest sentit, aconsegueix que el cost d'aprendre [ab analogia al cost del viatge de l'amic fins a casa] sigui gairebé zero. Aprofitem-ho: CONEIXEMENT PER TOTHOM!

Quina llàstima que aquesta situació d'ineficiència que exposo (una situació molt similar a la del "dilema del presoner") sigui, em temo, irreparable (de moment).