“El Padrí” i la “gestió del coneixement”

Potser massa tard, potser en bon moment… tot just farà uns dies vaig veure per primera vegada la película (en versió castellana) de “El Padrino”. Em va impressionar. I avui, a rel d’una pregunta realitzada a “Yahoo respuestas” he reflexionat de nou en la importància de la “gestió del coneixement”. Arribats a aquest punt us podrieu plantejar: A banda d’explicar experiències viscudes... quina relació té “el Padrino” amb “La gestió del Coneixement”. Doncs aquesta es la meva subjectiva resposta:

Primerament; hem de partir de la base de que la única manera de maximitzar els beneficis es actuant en cooperació (com en un anterior post ja vaig deixar entreveure).

En un món com el nostre el coneixement és essencial per dur a terme activitats que desembocaran en una “productivitat”. En l’àmbit industrial, per exemple, aquest coneixement millora el “know-how” necessari per poder aplicar mètodes i processos productius que tenen per objectiu disminuir costos.

He arribat a la conclusió de que (tal i com la nostra societat està muntada) l’especialització aconsegueix investigar en una sola línia aprofundint en aquesta. D’aquesta manera s’arriba a un nivell molt millor de coneixement en un àmbit concret comparant-ho amb que una persona (física o jurídica) pretengués aprendre-ho tot alhora. [[De quina és la especialització que cadascú tria ja és un tema a part]]. Les TIC sense dubte “permeten” interrelacionar a especialistes de diverses branques; el problema és que, a l'hora de la veritat, aquesta interrelació no sempre s’aconsegueix satisfactòriament.

És per això que veig necessari la figura del “Padrí de la informació”. Aquest hauria de ser un especialista en aconseguir, valent-se de tot el que les TIC ofereixen, interrelacionar correctament els diferents especialistes per tal que entre tots aconsegueixin tenir un objectiu comú. El Padrí sap a qui trucar en cada moment, sap què necessita el seu fillol: per això necessita tenir una base de dades amb molts contactes (i fillols alhora). En definitiva... és necessari potenciar la figura dels “gestors de contactes”.

Això pot semblar tornar a la idea tradicional de jerarquia i no a la de “xarxa”. Potser sí, però es que jo crec creure quel’ideal de clúster on, en taula rodona, tothom s’asseu per intercanviar informació és només això, un ideal. La xarxa 2^n segurament no és possible en tant que la comunicació entre un subjecte amb una pluralitat no sempre és possible per manca de recursos (no tenir una bona base de dades de contactes) o simplement perquè hi ha interessos aparentment contraposats que impedeixen una franca i correcta comunicació pel compartiment de coneixements.

Doncs bé... aquesta és la meva proposta: la d’un “Padrí de la informació” que té molts contactes i està únicament especialitzat en “gestionar el coneixement” (coneixement que té en forma de contactes i ajudat amb una infrastructura que inclou les TIC) per aconseguir que els desitjos o projectes dels seus fillols (és a dir d’altres persones) s’aconsegueixin dur a terme amb un cost menor mitjançant aconseguir la interrelació correcta “del coneixement dels altres”. Aquest tipus de padrí també podria anomenar-se “Agència de contactes i integració de coneixements”.