A Civil n’hi diuen “drets subjectius”, a Administratiu també, jo els anomenaré drets sorpresius (perquè quan s’atorguen poden acabar provocant moltes sorpreses als cedents d’aquests drets i als “compradors” dels mateixos). Un dia algú va dir ( no em voldria equivocar en dir qui va ser el doctor en Dret que va comentar el fet) que no és tan sorprenent que es “venguin” il·legalment, per exemple, llicències d’obres. ¿Perquè?
Tot dret pot significar un increment patrimonial futur, o permet estar en possessió d’un títol beneficiós del qual derivi l’expectativa de tenir uns beneficis susceptibles d’ésser més o menys quantificats en cas de fer servir el dret.
Si per exemple un senyor vol que el veí li cedeixi un “dret real de pas” (que no és obligatori per llei) que l’interessa perquè li és més beneficiós que el no tenir-ho... la persona interessada pagarà una quantia (que serà fruit d’una negociació) de manera que el perjudici que li causa al veí deixar el pas es veurà compensat amb el preu cobrat i el senyor que vol el dret també perdrà uns diners però que seran menors que els beneficis obtinguts.
La situació teòrica anterior de compra i venda de drets, i que de fet succeeix sovint a la vida real, sembla tan lògica i normal que allò estrany seria que no anés així el “tema”. Deixant de banda que el veí sigui molt bona persona de manera que aquest, atenent als gairebé nuls perjudicis que li causa deixar un pas si per exemple té una finca molt gran, decidís regalar-li el dret de pas, tots podem concordar que el “normal” és vendre els drets... són susceptibles de “trading”. En qualsevol cas, el mer concepte d’entendre que es tracta d’un acte de “regal” (acte unilateral gratuït) ja ens mostra que causa uns beneficis per qui rep el dret... que està si no lucrant-se, beneficiant-se fins al punt de acabar, per exemple, gastant menys temps i diners pel fet de tenir un pas a on abans no hi era.
On vull anar a parar? Doncs m’agradaria arribar a fer les següents reflexions:
- Sincerament, difereix gaire un dret “real de pas” d’una llicència d’obres?
- No gener beneficis econòmics ambdós drets i, teòricament, haurien de poder ser objecte de comerç? Perquè no es paga pels drets que dona l'Ajuntament com tot dret subjectiu?
- A banda de la imposibilitat legalment establerta, perquè no es compren les “recalificacions”?
- No és “molt més” permetre construir que deixar un dret de pas com per poder comerciar amb els dos? No té molt més valor el que expedeixen els ajuntaments que els simples drets de pas acordats entre particulars?
- Està en mans de l’alcalde la facultat de “regalar”, en alguns casos, milions d'€ als propietaris dels solars? És normal això... ?
- El normal no seria que aquests propietaris de terrenys paguessin per tant profitós present? I si no paguen... no és de mal educats ser uns desagraïts? No ens ensenyen tàcitament des de petits que els favors s’han de tornar encara que sigui per cortesia? Després es fa el que la lògica contractual marca i s'incorre en un delicte.
- Quan a hom li expropien un bé li paguen (teòricament la totalitat de) el valor que allò té... Si quan perds un dret cobres (l’Administració el compra i paga), perquè adquirir-ho surt gratis (l’Administració el regala)?
Exemple: El supòsit en que l’ajuntament fa zona urbana uns terrenys i no rep “ni un euro” [a banda dels futurs impostos que cobrarà però que no corresponen a les despeses de compra del dret és a dir que no tenen per fi compensar els beneficis o lucre derivat d’atorgats el dret als propietaris dels terrenys]. Els propietaris d'aquells solars els cau la notícia com si els hagués tocat la loteria... podran fer pisos on abans només tenien camps i, per entendren's, forrar-se! Que contents amb l'alcalde! Després amb el temps l'Ajuntament s'enrecorda que no va preveure que faltarien parcs públics al poble i han d’expropiar-ho, i tenen que pagar per allò que inicialment van regalar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada