SEGUEIX EL NOU BLOG D'INVETERAT,
VISITA I+Deco
http://imasdeco.blogspot.com

Ha arribat el moment de posar l'ultim post del blog d'Inveterat

De nou desde Newquay, despres d'haver pasat i visitat la capital del pais, he anat a la biblioteca d'aqui. I m'he topat amb un llibre titulat: "Whatever you think, think the opposite" d'un tal Paul Arden (o quelcom semblant) que (tot i que potser no estic del tot d'acord amb la manera d'expressa-ho, pero sense dubte l'essencia del missatge de la frase te la seva trascendencia) he volgut que sigui l'ultim post d'aquest blog.

"Making the safe decision is dull,
predictable and leads nowhere new.

The unsafe decision causes you to
think and respond in a way you
hadn't thought of.

And that thought will lead to
other thoughts wich will help
you achieve what you want.

Start taking bad decisions and
it will take you to a place where
others only dream of being."

Na-Cl U taCIonS

Desde terres insulars (Gran Insulars, UK)... el post d'avui.

Visquent una nova experiencia vital (sense accents) i aprenent cada dia coses noves.
LA veritat es que es forca maco tot aixo... es tracta duna cultura molt similar a la nostra (amb LIDL, Nestle,... be es que es tot igual). Adictes al te, aixo si... i amb uns horaris de treball molt peculiars en que la paraula "break" sona constantment. Un "weather" molt peculiar (a cambi de nosequantes hores de sol al dia, aixo si) i una fresqueta "summeriana" impensable a la iberia natal.

Doncs a banda d'aixo, el post davui es per saludar a tots i totes... i espero poder tornar a escriure aviat.

;)

Parlem sobre pirateria... i "drets d'autor".

Amb motiu de la noticia que he llegit relativa a l'aparició de EXGAE [mai confondre amb SGAE!](suposo serà un nom que d'aquí poc sonarà en boca de força gent)... m'agradaria rescatar i tornar a publicar un article que fa un temps vaig escriure que donava resposta a la pregunta: "Què faries, si fóssis una companyia de discos, vers la pirateria".

Me gustaría responder a una pregunta que se me ha planteado: ¿Qué harías, si fueras una compañía de discos, frente a la piratería?

Un principio básico: No se puede ir en contra de la "realidad social".

Es innegable que los programas "Peer to peer" (P2P) son usados por MILLONES de personas... generando un intercambio de ficheros musicales inconmesurable. No se puede negar la realidad.

Ayudando a que el P2P no se pueda erradicar, las interpretaciones de los jueces hacia el Código Penal: se entiende que "" como en el intercambio de música por internet no hay "ánimo de lucro", no forma parte del tipo delictivo "". Esto es que "bajarse música de internet no es un delito".

Pero también es indiscutible que todo "artista" tiene derecho a "cobrar por su trabajo" (recibir su salario).

Las discográficas deberían SIN DUDARLO CAMBIAR SU ESTRATEGIA LO ANTES POSIBLE.

Algunas opciones que tienen:

1º - BAJAR DRÁSTICAMENTE LOS PRECIOS de los Cd's, por ejemplo a 3 ó 4 euros por Cd. [Estos precios son inventados, mejor determinar a cuánto venderlos después de llevar a cabo un estudio económico] y ya verían como augmentarían los beneficios a demás de difundir mucho más la denominada “Cultura".

2º- SUMARSE A LOS SISTEMAS DE VENTA TELEMÁTICA a precios realmente "razonables" (y más atendiendo que el coste marginal de vender un archivo electrónico es casi nulo).

En otra dirección, (creo yo mucho mas beneficiosa tanto para las discográficas como para los “clientes”) pero basado en la misma idea:

- CREAR REDES DE P2P GRATUITAS LEGALES en las que la gente se pueda bajar cualquier canción ... luego el artista recibirá su retribución en función de la cantidad de descargas que haya tenido su música. ¿De dónde sacar el dinero? Posibles soluciones:

** Vender licencias de descarga (sin límite cantitativo, sí con límite temporal por ejemplo anual) cuyo precio sea verdaderamente ACCESIBLE A TODO EL MUNDO.

** En vez de comprar un derecho (lincencia, algo inmaterial) como en el caso anterior, se podría vender esa licencia juntamente con, por ejemplo, un disco duro (algo palpable) en el que únicamente, a ese disco duro, se permita descargar las canciones.

** Seguir cobrando cánon por los Cd's, y si hace falta subirlo, a cambio de poder pagar distribuyendo los ingresos a los “artistas”. Esta opción no la recomiendo atendiendo a los problemas de aceptación social que, como se ha visto a la práctica, acciones como esta tienen.

Problemas: muchas tiendas, a priori, podrían sufrir un descenso de sus ventas si las discográficas escogen la “venta por internet (u otros medios digitales)” ... aunque yo creo que a veces las previsiones no se cumplen y sucede todo lo contrario, que simplemente augmenta el consumo de ese producto. En todo caso... juntando la propuesta de “venta por internet” (mediante los sistemas acabados de mencionar) + “descenso del precio de los Cd's”, ese descenso de las ventas en las tiendas (y por lo tanto de beneficios) no tendría que suceder.

Se creía que con internet las bibliotecas desaparecerían... Pero lo cierto es que, sea por la máxima latina “verba volarem scripta manem” o por lo que sea, no se ven indicios de que eso vaya a ocurrir. Al ser humano le gusta tener las cosas no solamente en un “espacio de 1 y 0” que parece vulnerable a desaparecer, sino también en un soporte físico palpable (como es un CD).

Yo creo que lo acabado de mencionar generaría mas “justicia” para con aquellos artistas con un “diferencial mayor” entre “música copiada / música vendida” (música copiada ilegítimamente dividido entre música vendida legalmente)... pues recibirían un % de beneficios verdaderamente acorde con la realidad. Y generaría un ambiente de “seguridad jurídica”, en el ámbito de los derechos de autor, exquisito.

“INEFICIÈNCIA PER IGNORÀNCIA”

Per tots és conegut que: el coneixement, les habilitats... el saber en definitiva, serveixen per poder ésser més eficients en les feines que un faci. És a dir, per deixar-ho clar, a igualtat de temps emprat, si disposem del know-how adequat podrem gastar menys energia i recursos en aconseguir un mateix resultat.

És per això que sembla lògic i sensat creure en la veridicitat de l’enunciat que dona títol a aquest post.

I és en aquest context on m’agradaria escriure sobre una experiència que es va produir fa uns mesos (precisament a casa) quan intentàvem instal•lar el “cablejat de xarxa” que fa possible que avui pugui estar escrivint aquestes línies còmodament assegut des de l’ordinador de la meva habitació.

Exemplificar com la “ineficiència” es pot produir per ignorància de com fer les coses... seria possiblement “perdre el temps” ja que és prou evident aquest fet. En canvi... sí que en un context d’ineficiència per ignorància vaig plantejar-me “FINS A QUIN PUNT ÉS NECESSARI O PROFITÓS INVERTIR EN COMBATRE LA IGNORÀNCIA” (vist des d’una perspectiva de “costos” econòmics [que no comptables]). Responguem-ho mitjançant un exemple:

Volem unir el punt A (endoll) amb el punt B(làmpada) amb un cable. Per que els dos punts estiguin ben connectats cal que s’uneixin amb un cable que tingui unes característiques determinades (per exemple, i evidentment, no servirà un fil de cotó). Però resulta que, per manca de coneixements, hi ha algú que desconeix aquesta necessitat d’emprar un cable d’unes determinades característiques i es pensa que amb un fil de cotó aconseguirà portar electricitat fins la bombeta i encendre-la. Estrany, però imaginem-nos que és així.

Per casualitat de lluny arriba un amic "expert" en electricitat a visitar-lo i saludar-lo i veu com està fent la instal•lació de la nova làmpada. Se’n adona que, evidentment, no li funcionarà (perquè no està posant el cable correcte). És quan li pregunta què està fent i en obtenir la resposta que ja s’esperava li comenta que no aconseguirà passar l’electricitat fins la bombeta.

Imaginem-nos que aquí el benefici (o felicitat)és aconseguir que la bombeta funcioni. És cert, per aconseguir que funcioni cal una inversió (en temps) per part de l’amic en explicar-li a l’home “com funciona la instal•lació de la bombeta”. Entendrem que el "temps emprat en anar fins a casa de l'amic és 0 ja que aprofita el viatge que tenia previst fer per saludar-lo".

Aquí és quan vindria l’anàlisi de costos... Imaginem-nos que aquí l'únic cost a tenir en compte és el del "temps" emprat (o perdut, depèn com es miri):

-Si l’amic expert "no diu res" (quin amic no? però a banda d'això...) “l’home ignorant” no aconseguirà el seu propòsit (deixant d’obtenir aquest benefici o felicitat de tenir la seva làmpada en funcionament i fins i tot havent tingut ell unes pèrdues de temps que no hauràn aconseguit cap resultat a canvi).

-Si per contra l’amic expert li comenta que allò que està intentant fer no li funcionarà i (aparentment en un gest d'amistat) li diu que li deixi fer a ell que ell li ho arreglarà i efectivament procedeix a canviar-li per un cable que ell porta a la seva maleta... bé aconseguirà que tingui la làmpada en funcionament, cert, i l'amic estarà molt content;

- però sens dubte el més beneficiós serà que li “expliqui” el perquè no funcionarà (o si més no “com fer-ho”, o sigui “instruir-lo una mica”... regalar-li know-how) per tal que quan vulgui instal•lar més làmpades a casa seva no es trobi amb el mateix problema.

A més, crec, es convenient afegir que: “sempre que el cost de ensenyar sigui inferior al cost del que es perd no fent-ho, val la pena instruir (doncs s’aconseguiran maximitzar els beneficis totals)”. <--REFLEXIONEM-HI EN AQUESTA FRASE.

En aquest cas: imaginem que trigava 1 minut en explicar-li quin cable emprar i com instal·lar-lo correctament(transmetre-li el know-how) i un altre minut en fer-ho o (fins i tot deixar que ho fes l'home inicialment ignorant). D'aquesta manera el cost pot arribar a ser 1 minut tant si ho fa ell com si sols li explica (bé es cert, en el segon cas el cost total serà de 2 minuts, un minut per a cadascun). Però en el segon cas permetrà que tan sols que en un futur l'home inicialment ignorant instal·li una bombeta ja serà el mateix cost... amb la diferència de que a partir de que n'instal·li una més ja hagi "valgut la pena" ensenyar-lo doncs aconseguirem reduir els costos totals... aconseguirem un sistema més eficient.

Sencill i evident? Potser sí. Però... que tots aprenguem a compartir els nostres coneixements i que l’egoisme (pensant que transmetre el que un sap el pot perjudicar perquè després "com em guanyaré jo la vida") no ens faci arribar a solucions ineficients... que mai contribuim a crear un sistema poc competent. Ja que a més eficient sigui el sistema... millor viurem tots no?? Internet, en aquest sentit, aconsegueix que el cost d'aprendre [ab analogia al cost del viatge de l'amic fins a casa] sigui gairebé zero. Aprofitem-ho: CONEIXEMENT PER TOTHOM!

Quina llàstima que aquesta situació d'ineficiència que exposo (una situació molt similar a la del "dilema del presoner") sigui, em temo, irreparable (de moment).